Que bé que ho tenen llengües com el danès o el neerlandès en què gairebé totes les professions es diuen igual en masculí o femení. Però quan has de traduir, com m'ha passat ara, una llista de signants d'una carta de protesta en què apareixen noms, cognoms i professió, t'has de trencar el cap a veure si persones com Lieven o Gaute són homes o dones. Aquí entra una eina fantàstica, Google Imatges. Hi busques el nom de pila i a veure quines fotos surten, nois o noies. Els noms que es poden fer servir per als dos sexes hi afegeixen emoció. Si, com en el meu text, són artistes, els pots introduir amb nom i cognom i veure quina cara fan. En un món sense internet (a mi em resulta completament inimaginable), suposo que caldria haver trucat al client i la traducció, en lloc d'estar llesta en trenta minuts, hauria trigat hores o potser dies.
Amb l'anglès també m'ha passat. Quant a la pàgina d'agraïments d'un llibre em surt una llista amb Sams i Tylers i Taylors i Alphas etc busco entre les imatges de Google; però moltes vegades si surten fotografies tant d'homes com de dones no queda més remei que contactar amb l'editor de l'original.
ResponEliminaSovint també em pregunto com seria la feina del traductor abans de l'arribada d'Internet. Veig que no sóc l'única!
Sí, i en aquest cas que tu dius no serveix de res el Google Imatges ni res semblant... aquesta tendència, per cert, està arribant amb molta força a Holanda, a moltes nenes els posen noms de nen últimament (almenys al meu voltant). Em pregunto si s'acabarà encomanant a casa nostra? No m'ho imagino gaire, però mira...
ResponElimina