"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 23 de setembre del 2010

Rússia fa cent anys, a tot color


Fa quinze anys jo volia estudiar filologia eslava. Vaig decantar-me per traducció a l'últim moment (literalment: el meu pare va haver de fer campana de la feina per dur-me a cuita-corrents a Barcelona per apuntar-me a la prova d'accés de la FTI). El que no vaig dubtar en cap moment era que volia estudiar rus. En aquell moment semblava que Rússia es menjaria el món (al final feina tenen amb menjar), però en el meu cas la raó d'estudiar rus era més romàntica. M'atreien la immensitat, el fred, els extrems, la història, la literatura, la nostàlgia que sembla que transmeten tots els seus components.

Al final no m'he dedicat al rus, i això que és, amb diferència, la llengua que més temps he dedicat a intentar aprendre (i la que parlo pitjor). Però l'atracció per Rússia continua, segurament exagerada pel fet que no he estat a cap país russoparlant des de fa vuit anys. I per això m'ha agradat tant trobar aquestes imatges, una sèrie de fotografies autèntiques de primers de segle XX en color. Color original. 

Sembla que utilitzaven una tècnica que consistia a fer tres fotografies seguides, una amb un filtre vermell, l'altra amb un filtre verd, i l'última amb un filtre blau. Després se superposaven en plaques de vidre i l'efecte eren fotografies en un color una mica cromo, però força fidel a la realitat. He triat aquesta perquè, a banda que m'agrada el senyor, a l'aigua es veu que la tècnica no era perfecta: com que l'aigua es movia entre una foto i l'altra, no es podia evitar aquest efecte.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Gestió del temps (i 2)

Ara fa un any que utilitzo Rescue Time, del qual ja vaig parlar, i la veritat és que n'estic força contenta. Al començament vaig haver de dedicar-hi força temps, perquè l'has d'"entrenar", introduint el grau de productivitat dels programes que utilitzes i els lloc web que visites (no és el mateix la pàgina d'un diccionari que el Facebook), però un cop tens el programa personalitzat, et fa radiografies molt clares del teu dia davant de l'ordinador. Posem per cas el meu dia d'avui:


Resulta que, de les vuit hores que he estat a l'ordinador, he estat unes 4,5 hores fent tasques productives (llegir i respondre correu, factures, organitzar la feina, revisar) i molt productives (traduint: 2 hores i 12 minuts). Després hi ha 1 hora i 42 minuts d'activitats etiquetades com "very distracting" i 1 hora 17 minuts de "neutral". Ara entenc per què aquesta nit encara em queda tanta feina per fer...

El gràfic de la dreta especifica a quins programes i llocs web he dedicat més estona. Com que és dilluns, no és estrany que el primer lloc l'ocupi el Thunderbird (gestor del correu). El primer element que no és de color blau que trobem és un joc; apareix en color neutre perquè és nou i encara no l'havia etiquetat. Això vol dir que de fet he perdut el temps més estona de la que marca el programa. Ups.

La bona notícia és que ho puc modificar de seguida. Marcaré el joc com a "very distracting", i aprofitaré l'opció de marcar objectius que el Rescue Time ofereix. Demanaré que el programa m'avisi quan hagi perdut seixanta minuts, i així sabré que ja he badat prou, que si no a mitja setmana m'hauré d'encadenar a l'ordinador i llençar la clau.

dimecres, 8 de setembre del 2010

L'Atles etimològic

Mapa d'Europa estil la Terra Mitjana

Un altre hobby mig inconfessable que tinc és la cartografia. M'encanten els mapes, per això m'he passat mitja vida amb un mapamundi davant de l'escriptori i m'he de controlar per no comprar-me tots els atles històrics que trobo (a més mapa, més dificultats per no comprar-lo).

Per això m'he alegrat de descobrir aquest treball de dos cartògrafs alemanys, Stephan Hormes i Silke Preust, que m'havia passat desapercebut fins ara. L'atles inclou mapes de tot el món en què, en lloc del topònim al qual estem acostumats, apareix el seu significat etimològic. Segons expliquen aquí, sembla els autors es van deixar endur en alguns casos per etimologies més poètiques que demostrades (al capdavall la idea de fer aquest atles els va venir mirant mapes de Tolkien), però tot i així és molt curiós i crec que es mereixerà un lloc a la meva biblioteca.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Un sopar exquisit


Quan fa un any i mig vaig llegir la novel·la "El sopar" de Herman Koch, no en sabia res i em va agradar molt. I el factor sorpresa hi va tenir alguna cosa a veure, segur. La història no es veu a venir: dos germans que queden per sopar en un restaurant de luxe amb les seves dones, que parlen d'això i d'allò, esquivant el tema que els ha reunit. A poc a poc anem sabent què hi ha al darrere d'aquesta trobada que comença amb un aperitiu, literalment, per anar fent boca: el xampany rosat "de la casa".

Ara que ha sortit publicat, aprofito per recomanar-lo a qui no sàpiga què llegir i vulgui una bona història, original i molt ben explicada, amb les dosis necessàries d'humor i mala llet. Si podeu, resistiu-vos a llegir la contraportada. Com menys informació, millor!