La història immortal

Un dels moments més agradables d'aquesta feina és trobar-te amb el resultat a les mans. El moment que fas clic a "enviar" i saps que has enllestit un projecte amb què t'has passat setmanes o mesos és molt gratificant (de vegades, alliberador!), però res com el dia que arriba a casa la capsa amb el llibre (o el videojoc!).

Aquesta setmana m'han arribat els exemplars que em toquen d'un llibre que vaig traduir a l'estiu. Trobo que l'edició ha quedat molt bonica i a més molt en l'estil de l'altre llibre de l'autora que hi ha a la mateixa col·lecció (i que vaig traduir l'any passat). En tots dos casos la portada va molt bé amb la història; un deu per a qui l'hagi trobat. Com que són llibres finets i de bon llegir, crec que els faré una relectura a tots dos abans de posar-me, per fi i amb molt de retard, amb els tres de Millenium. Fa mesos que ocupen amb resignació la meitat de la meva tauleta de nit, però si tinguessin ulls segur que em mirarien crítics. I no és que em facin mandra, encara que són gruixuts: és que tinc por d'enganxar-m'hi i que no em deixin fer res de profit durant uns dies! Que em conec...

Nou paraules que la ciència deu a la ciència-ficció (II)

Continuem amb aquesta llista de paraules tan curiosa:

4 - Espai profund: és la part de l'espai exterior (és a dir, fora de l'atmosfera terrestre) que està buida. Apareix per primer cop en una novel·la de E. E. “Doc” Smith (1934).

5 - Motor iònic: aquest motor que Jack Williamson es va inventar per a The Equalizer” (1947) s'està utilitzant en coets des dels anys setanta.

6 - Vestit de pressió: un vestit que manté la pressió del seu ocupant estable, s'utilitzen tant a l'espai com en els vols a gran altura. També d'E. E. “Doc” Smith.

7 - Virus: aquesta metàfora es va utilitzar per primer cop en l'àmbit informàtic en un conte de Dave Gerrold publicat l'any 1972.
La informàtica, per cert, està plena de metàfores, ja en parlaré algun dia. Fa anys fins i tot vaig pensar fer el meu treball de terminologia (famós treball de quart de traducció) sobre això.

8 - Cuc: és un tipus de virus informàtic, i una altra metàfora. L'inventor del nom és John Brunner, que el va utilitzar en una novel·la l'any 1975.

9 - Gegant gasós: Un genant gasós és un planeta de grans dimensions que no està composat en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida. Al sistema solar n'hi ha quatre: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Aquest nom apareix per primer cop a la història "Solar Plexus" de James Blish, que es va publicar abans que els telescopis i els estudis astronòmics permetessin saber que al sistema solar hi havia algun planeta d'aquestes característiques.

De: OUP
Més a: Brave New Words

Nou paraules que la ciència deu a la ciència-ficció (I)

Tinc un hobby que publicito poc fora del gremi: l'etimologia. Em fa molta gràcia saber d'on vénen les paraules, i una de les obres de referència que més m'enorgulleixo de tenir (i que desgraciadament no es pot consultar en línia) és el diccionari etimològic de Joan Coromines , que té deu volums comptant el suplement.

M'agrada molt l'etimologia pura i dura: els processos de derivació, substitució, canvi fonètic, erosió de les paraules, etcètera; però cal admetre que és un tema que pot semblar dens si no hi estàs una mica ficat. Ara bé, sovint l'etimologia pot atraure al gran públic, i ben explicada és entretinguda per a tothom, per exemple si a l'origen d'una paraula hi trobem pistes del seu significat, o veiem com s'ha anat transformant fins a arribar al seu sentit actual. A més, els casos més curiosos te'ls pots anar guardant a l'anecdotari i qui sap si algun dia tens ocasió de comentar-los i amenitzar un sopar.

Avui, passejant per internet, he trobat 9 paraules que semblen científiques però ves per on, resulta que vénen de la ciència-ficció. L'article no és nou, però m'ha fet gràcia. De moment, les tres primeres:

1 - Robòtica. Encara que ho associem a laboratoris d'Universitat o a prototips japonesos, aquest terme se'l va inventar Isaac Asimov i el va utilitzar per formular les tres lleis de la robòtica (1950).

La paraula robot, per cert, també té una etimologia interessant. La paraula robota significa treball en txec, l'arrel "rab" forma part tant de la paraula "esclau" com de la paraula "treballar" en moltes llengües eslaves. En el sentit que l'utilitzem avui, prové d'una obra de teatre de l'autor txec Karel Čapek. Ara bé, segons sembla el crèdit de l'invent ha d'anar al seu germà Jozef: Karel n'havia volgut dir "labori", utilitzant l'arrel llatina equivalent, però com que la paraula no li agradava, va utilitzar "robotnik", suggeriment del seu germà.

2 - Enginyeria genètica. Una altra disciplina científica que deu el seu nom a la literatura, en aquest cas a la novel·la L'illa del drac, de Jack Williamson (1951).

3 - Gravetat zero. Encara que s'havia utilitzat anteriorment per a descriure el nucli de la Terra, el terme tal com l'entenem avui dia apareix per primer cop en una novel·la d'Arthur C. Clarke, l'autor d'Una odissea a l'espai (1952).

Gestió del temps

Un dels problemes més habituals de la gent que treballa a casa és com gestionar el temps. Els terminis són molt diferents d'un encàrrec a l'altre, hi ha urgències, feines més lentes que d'altres, i a més quan treballes a casa sembla que sigui més fàcil distreure's, un dia perquè et truca una amiga per fer un cafè i un altre perquè ha de venir el lampista.

Aquestes distraccions són fàcils de detectar, i si al cap del dia no has fet gaire feina, de seguida en pots culpar el cafè o el lampista. Però de vegades, i és una opinió que molts companys comparteixen, t'has passat tot el dia a l'ordinador i tot i així no has avançat gaire la feina. Fas un repàs al dia i no saps on se n'ha anat el temps. Tanta estona m'he passat al correu?

Com podem saber si aprofitem bé el temps que en teoria estem treballant? He trobat una pàgina que sembla que podria ser una solució: Rescue Time. T'instal·la un programet gratuït que va fent un seguiment del que fas al llarg del dia i te'n fa informes. Així pots saber ben bé què has fet en les hores de mirar la pantalla. També permet marcar-se objectius i confecciona taules amb les dades que recull. Les taules es poden interpretar d'una ullada perquè pots etiquetar els elements segons la seva productivitat i apareixen representats amb diferents colors.

Fa uns dies que l'utilitzo i de moment em sembla molt útil a nivell informatiu. Ara només cal que jo redreci els mals hàbits... que això el programet aquest no ho fa.

Coses per celebrar

Una de les coses que tenia pensades quan vaig engegar el blog era utilitzar-lo també per parlar de la feina d'altres persones que toquen el gremi de prop o de lluny.

Avui, mentre em posava al dia d'uns quants blogs que segueixo, he llegit aquí que la impressionant iniciativa d'en Víctor Pàmies ha arribat a les 300.000 parèmies. Això vol dir més que paraules en un diccionari, a banda que si ho intentem dividir en dies o hores de feina sempre acabaríem amb unes xifres que semblen impossibles.

Els números rodons sempre fan il·lusió; espero que l'eminent paremiòleg ho hagi celebrat com pertoca. Jo tinc una base de dades amb totes les feines que faig; de vegades són projectes d'un parell de frases o un parell de pàgines, i altres vegades llibres sencers. I cada cop que arribo a un número rodó sortim a sopar a un d'aquells llocs on no vas cada setmana, i després sortim a fer unes cervesetes, sigui el dia de la setmana que sigui.

En tot cas, quan he fet clic a la pàgina en qüestió he vist que mentrestant ja va per les 300.042, o sigui que ja s'ha iniciat el compte enrere per a la propera celebració.

Alto-el-foc momentani

Sembla que aquest de la foto ha decidit establir una colònia a casa meva, perquè hem anat caient tots, l'un darrere de l'altre, començant per la petitona que ens el va portar de la llar d'infants, amagadot a la motxilla, ara fa dues setmanes. Han estat catorze dies de mocs, tos i febre, però sembla que hem arribat al final i hem guanyat la batalla, encara que aquí mentre quedi algú tossint no firmarem cap armistici, almenys fins que el pediatra no ens doni llum verda.

El cas és que he estat una setmana fent d'infermera i després una altra malalta, i quan treballes pel teu compte, això vol dir que la feina se t'acumula i se t'endarrereix i no hi pots fer res. Crec que cap autònom no demana la baixa per una grip: amb el règim de cotització més comú, que és el que jo tinc, només tens dret a 26 euros al dia i això només a partir del cinquè dia de malaltia, o sigui que per poc que es pugui val més la pena treballar igualment. A casa som dos autònoms i tots dos hem decidit no demanar la baixa i mantenir-nos al front, encara que fos mig enterrats en muntanyes de clínex.

Si guanyem la guerra, res no em sabrà greu. He perdut un parell de batalles (he hagut d'endarrerir un lliurament important i no he pogut acceptar un parell de feines, cosa que sempre és una mica perillós perquè t'arrisques a perdre clients) però crec que si m'atrinxero els propers quinze dies, a principis de desembre ho tindré tot ben lligat un altre cop. Aviam si també em serveix per agafar el ritme al blog.