Fa massa bon dia per llegir

... almenys, per llegir dins de casa. 

Tinc llibres a mig llegir, una traducció per fer i dues proves de traducció per corregir aquest cap de setmana. Però avui em sento més aviat així...

Podria prendre els llibres o les proves (que són en paper) i anar a llegir fora. Però als parcs que tinc a mà hi ha tanta gent passejant el gos (ho entenc perfectament, perquè no tenen gaires opcions, pobres bèsties) que no hi estàs tranquil. La platja urbana no m'agrada; és un desaventatge que té haver-se mig criat en una de molt més tranquil·la.  I si m'assec en plan vermutaire a la plaça, em distrec i acabo fullejant el diari en lloc de les lectures obligades. Així que el que faig és mirar la finestra de reüll, i girar pàgina aquí dins. Que em conec, i sé que l'aïllament és l'única manera de fer feina.

Elsa Beskow

No recordo gens de què anava, però sé que aquest dibuix apareixia en un conte de l'Elsa Beskow que em llegien de petita. Com que la meva mare no llença llibres, segur que el puc trobar el pròxim cop que la visiti. Fins i tot m'atreviria a acotar el terreny: deu ser a la primera habitació pujant a mà dreta, l'última que va tenir habitant infantil. I, a més, demà és sant Jordi. Jo tinc tanta lectura endarrerida que per a mi no em compraré res (ja veurem si demà me n'hauré desdit), però ves que no agafi algun clàssic com aquest per a les nenes.

Feliç com un anís

Així mateix estic, perquè és el primer cop que puc compartir una traducció meva amb la número 1. Després d'haver-li llegit els contes de la Mimi en neerlandès durant els últims mesos, ja ha sortit la traducció catalana dels dos primers.

Ha estat una feina diferent que les altres que havia fet fins ara. Tot i que ja havia fet alguna incursió en el llibre juvenil, sempre havia estat per a nens d'uns deu anys, que ja saben llegir sols. Traduir un llibre infantil significa buscar rimes, recordar els contes que t'explicaven de petita, i escriure de manera que els pares puguin fer veuetes i fer riure els nens al llit. Has de traduir de manera que els nens aprenguin alguna paraula nova, però sense deixar d'entendre la pàgina. Has d'assegurar-te que els pares no s'ensopeguin amb cap frase, i alhora que el conti soni com un conte, amb frases d'aquelles com hihaviaunavegades i unbondies que segurament no existeixen fora del gènere. Un repte deliciós i que, per cert, costa molt més temps que no sembla. Però tot esforç és poc a canvi del privilegi de triar en col·laboració amb la número 1 com es dirà en català el gatet de la Mimi!

Que bé que dormirà, la Mimi, tan ben acompanyada!

Per traduir moltes vegades no n'hi ha prou amb conèixer l'altre idioma, també calen coneixements de cultura, societat, història, etc. de l'altre país. Si no, et trobes amb pífies molt grosses, o directament que no saps per on agafar el text i resulta que és perquè t'estàs perdent una referència a un programa de la tele o a alguna cançoneta que per als lectors en llengua original és perfectament òbvia.

Per això, a la carrera teníem unes assignatures que es deien "Seminaris" i que servien per aprendre la cultura de l'altre idioma. A l'hora de la veritat, però, eren una mena de terreny lliure per als professors i n'hi havia de molt interessants i d'altres que ja ens els podríem haver estalviat. Recordo que a Seminari d'Anglès, que es feia al primer curs, vam dedicar un munt de temps a entendre la Commonwealth i quin territori formava part de què, era súbdit de la Reina o no, estava independitzat del tot o era territori adscrit al Regne Unit, etcètera etcètera. Un caos. Mireu, si no, quantes classificacions hi ha en aquest trosset tan petit:

Una efemèride poc rodona

Ja he dit alguna vegada que aquí ens agraden els números rodons i que aprofitem les efemèrides professionals per regalar-nos dinarets en aquella mena de restaurants on no vas mai si no passa res especial, o convidant algun familiar o amic que enganxem a celebrar-ho una mica amb nosaltres. Avui ens pensàvem que en teníem una, d'efemèride rodona: un client nou, d'Egipte, ens ajudava a posar el país que en feia trenta a la llista. Porteu el cava! La llista actualitzada, tres anys i mig més tard de la dels vint-i-cinc, quedava així:

Regne Unit

Suècia

Dinamarca

Alemanya

Bèlgica

Polònia

Portugal

Irlanda

Itàlia

França

Bulgària

Holanda

Canadà

Estats Units

Hong Kong

Japó

Emirats Àrabs Units

Israel

Argentina

Nova Zelanda

Corea del Sud

Lituània

Txèquia

Turquia

Suïssa

Panamà

Hongria

Grècia

Brasil

Egipte

Però llavors m'he adonat d'un petit error... si m'havia deixat Espanya! Això vol dir que vam arribar a 30 fa uns quants mesos... En fi, ara que ja ens n'havíem fet la idea, la celebració no ens la treu ningú! Aquell cava!

Música per llegir

Queda malament dir-ho, és gairebé com dir que no t'agrada llegir, però és la veritat: sóc una persona poc musical. Els tres anys que vaig anar a classe de piano amb prou feines vaig aprendre res, i sempre he tingut molt mala oïda. A casa meva hi ha moltes més vegades silenci que música (descomptant quan hi ha les nenes, és clar). Però fa anys, quan vivia a casa els pares, era diferent. Tenia uns quants discos a la meva habitació i sempre em posava els mateixos. Avui he sentit per casualitat, perquè es veu que el seu autor avui faria 70 anys, una de les cançons que més escoltava llavors. I m'he sentit transportada, d'aquella manera estranya que només et poden transportar la música o les olors, a la meva habitació d'adolescent, i fins i tot al cobrellit verd fosc i als llibres d'èpica fantàstica que en aquella època tenia temps de devorar l'un rere l'altre.

I he pensat que tornaré a buscar aquelles cançons i em faré a l'ordinador una carpeteta (si fos jo de fa quinze anys, em faria un caset) de música per llegir, perquè de cop m'ha semblat que encara sento molt propera la meva jo universitària però que la nena de l'institut, últimament, l'he tingut una mica deixada.

Us deixo la cançó: 

I vosaltres, llegiu amb música o amb silenci?

Oficina ecològica

Que treballi des de casa no vol dir que no em prengui seriosament la meva oficina; al capdavall, m'hi passo més hores que a cap altre lloc de la casa. No sóc gaire de bons propòsits per cap d'any, però la veritat és que enguany he fet servir l'1 de gener per començar a sistematitzar l'esforç d'ecologia domèstica que ja feia anys que anàvem aplicant d'una manera una mica aleatòria. Aquestes són algunes coses que ja fèiem:

- Ubicar la zona de treball de manera que tingui llum natural però no hi piqui el sol (així ens hem estalviat fins ara ventiladors i aire condicionat).

- Finestres d'alumini ben aïllants per estalviar energia.

- Imprimir el mínim, en paper reciclat i amb tinta ecològica.

- Bombetes de llarga duració (això una mica per inèrcia, perquè jo no sé si hi crec: se'm fonen tan ràpid que no sé si compensa el preu).

- Teletreballar i anar en bicicleta a fer tots els enviaments i burocràcia diversa.

- Portar tota l'electrònica que se'ns espatlla al punt de recollida en lloc de llençar-la a la brossa.

- Comprar material d'oficina que no vingui de l'altra punta del món.

I coses que hem començat a fer enguany:

- Apagar els ordinadors quan serem més de dues hores fora (fins ara els deixàvem pràcticament tot el dia encesos, i estem parlant de tres torres i cinc pantalles...).

- Bolígrafs ecològics (via ecoidees).

- Carregar amb el nostre nou carregador solar tot el que es carrega amb mini USB (mòbils, ratolins, càmera).

Ara se'ns ha mort la impressora, així que és el moment de buscar-ne una de nova, i així afegir un altre element a la nostra oficina verda.

I també m'estic plantejant el salt al llibre electrònic, però de moment no m'he decidit.

Què ens estem deixant?